Ahir es va portar a terme la sisena reunió de la Comissió Negociadora del Conveni, amb la clara intenció de la UPM de provocar una situació de tensió extrema a la taula.
Teníem planificada una exposició sobre dos temes concrets: Organització del Treball i Igualtat. En el primer tema la patronal s’ha limitat a entregar una contraproposta on solament adequa les escales de rendiments del sistemes MTM, sense entrar a valorar les nostres propostes referides a descansos i arbitratge al Tribunal Laboral de Catalunya en relació al capítol de mètodes i temps.
Però la veritable cara de la patronal s’ha vist clarament en l’apartat d’Igualtat, LGTBI i mesures de prevenció i suport a les víctimes de violència masclista. Aquí l’UPM ha rebutjat parlar d’aquestes matèries argumentant que ja estan suficientment desenvolupades al Conveni, i fent èmfasi que no volen parlar per que no hi ha consens normatiu sobre els termes relacionats amb aquestes matèries; amb una clara intenció de menystenir la igualtat d’oportunitats i als col·lectius LGTBI i a les companyes i companys que reben assetjament per la seva condició sexual.
Ambdues federacions hem manifestat el nostre rebuig a aquestes excuses per no treballar en conjunt en un tema tant important, i els hi hem interpel·lat a què ens diguessin quins termes no estan suficientment definits: homofòbia, gai, transsexualitat?. La patronal s’ha excusat dient que no tenia al cap quins eren en concret; una prova més que la seva estratègia és la ofegar la negociació per temes ideològics.
Com podeu imaginar és una declaració oberta per part de la Patronal de la seva estratègia de NO negociació i de tensió per omissió. I així ho hem manifestat desprès d’un recés, quan tant CCOO d’Indústria com UGT-FICA hem deixat palès la nostra intenció de seguir situant els temes relacionats amb la IGUALTAT com a nuclears per a la resolució final d’aquesta negociació.
S’ha acabat la reunió amb la sensació que l’única manera de fer endavant aquest conveni serà la de lluitar units enfront d’una patronal ancorada en la seva ideologia, i faltada de capacitat d’analitzar les repercussions que les seves actuacions incoherents poden tenir en un sector on les metal·lúrgiques i els metal·lúrgics n’estem farts de la seva intolerància.
Les nostres accions reivindicatives tenen que fer entendre a l’UPM que aquest no serà el camí. Que la cronificació de la seva estratègia de la retallada ja s’ha acabat, i que ens trobaran forts davant de les seves provocacions. Desprès de la jornada de Lluita que tenim el proper 22 de maig al matí, on farem una concentració a les portes de FOMENT, potser seran capaços de tenir la responsabilitat que aquest conveni es mereix.
No ens serveix qualsevol acord. Volem i reclamem un conveni al nivell dels sectors industrials del Metall!!!!